Corria l’any 1985, quant a les antigues pistes d’Antonio Amorós, es notava una alta presència de gent amb ganes de fer esport, cosa que a l’únic Club d’Atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlètic Santa Coloma, no semblava importar-li gaire.

Aleshores, atletes de l’Atlètic Santa Coloma es van dirigir a la seu social a La Colmena, situada a la Rambla Sant Sebastià, per explicar als directius l’ample moviment existent a les instal·lacions, cosa que no va rebre la importància que tenia per part d’aquests, ja que l’esport popular no encaixava amb la seva filosofia.

D’aquesta manera es va crear l’any 1986 «Corredors de Fons», en aquest moment i veient la gravetat de la situació, va haver-hi un acostament per part de la directiva de l’Atlètic, però els fets ja estaven consumats amb la creació del nou club: «Corredors de Fons».

Els anys van passar i el que semblava flor d’un dia es va convertir en un club amb capacitat per competir i organitzar qualsevol esdeveniment com són: Lliga Masculina, Lliga Femenina, Cros amb participació de gairebé totes les categories, i es va intentar organitzar alguna prova, com la Pujada a les Dues Pedres de la mà del nostre estimat Josep Llorca.

Aquesta transformació com a club es va deure a una gran part d’atletes de l’Atlètic que es van passar a Corredors de Fons.

En els deu anys de Corredors de Fons es va intentar formar una comissió d’atletes representatius per reivindicar la Pista de 400 m., cosa que no va arribar a fructificar.

El que sí que va fructificar l’any 1995 va ser la fusió dels dos clubs, ja que a l’Atlètic Santa Coloma no apareixia ningú que pogués donar-li el relleu a la seva presidenta. D’aquesta manera, sense persones que poguessin donar-li més continuïtat, es va fusionar l’Atlètic amb Corredors de Fons creant-se la: Unió Colomenca d’Atletisme «UCA».

Però mai, com diuen alguns per pressionar i aconseguir les Pistes de 400 mm, el que sí que ens va dir la presidenta de l’Atlètic, és que no ens preocupéssim, ja que ella continuaria col·laborant, cosa que no va complir perquè va desaparèixer del mapa.

Aquesta fusió de Corredors de Fons va costar 1 milió de pessetes, que era part del deute que tenia l’Atlètic (1,8 M.) i una altra part que la va pagar l’IME.

D’aquesta manera, la Junta Directiva de la UCA, es va carregar amb tot el pes del treball que suposava seguir endavant amb l’Atletisme a la Ciutat i continuar organitzant tots els esdeveniments necessaris, entre ells el Cros Amorós, amb un agraïment especial al Sr. Manuel Fernández que cada any està 24 hores, col·laborant amb nosaltres.

Per si fossin pocs els problemes de gestionar una entitat, ens apareix l’any 2009 un Pla «E», per remodelar les antigues Pistes Antonio Amorós amb un cost de 3.700.000 €, al qual ens oposarem pel malbaratament que no servia per res.

En aquest moment es crea una comissió de crisi per donar suport a la Junta Directiva, aquesta comissió juntament amb la Junta decideix una sèrie de protestes, entre elles l’acampada a la Pista i altres més, com que cada dimecres s’acudeixi a l’Ajuntament a fer-nos sentir.

Va ser en aquest moment quan apareix la Plataforma de la Serralada de Marina i Can Zam per donar-nos el seu suport, és d’agrair la feina que van realitzar amb nosaltres, especialment Teresa Franco que va compartir amb nosaltres nits d’acampada. Gràcies, Tere.

Van ser mesos de lluita en els quals teníem grans esperances d’aconseguir revertir aquell projecte faraònic que no servia per res.

El nostre goig en un pou, de la nit al dia ens retiren les tendes de campanya i ens comuniquen que pròximament entraran les màquines a demolir la instal·lació.

Un cop començades les obres, el Jutge Baltasar Garzón intervé a l’Ajuntament i detenen al mur infranquejable de les negociacions, que no era altre que l’alcalde.

Amb la nova composició del nou consistori apareix el nou alcalde: la Sra. Nuria Parlón, per donar-li un gir radical a la reforma de les antigues pistes, bé per la pressió o per la seva predisposició a construir la pista de 400 m.

En aquests sis anys ens semblava que la situació en la qual ens trobàvem, sense instal·lació degudament condicionada, ens portaria al fracàs. Ha estat tot el contrari, la UCA s’ha potenciat enormement gràcies al gran esforç dels seus responsables i del seu director.

Doncs bé, arriba el moment de la inauguració de la Pista de 400 m., que amb tota il·lusió per part dels nens i nenes de la ECA, no es pot dur a terme per la suspensió de la inauguració per problemes meteorològics.

El que ens produeix una enorme sorpresa és que antics exatletes de l’Atlètic, amb una samarreta feta per l’ocasió, vulguin sortir a les fotografies de la inauguració juntament amb les Directives dels Clubs d’Atletisme, tot i estar integrats per la fusió a la UCA.

Ens sembla poc respectuós per part seva, si algú ha de sortir a les fotografies, haurien de ser aquells que es van mobilitzar per a la consecució d’aquestes instal·lacions, tot i que els Directius de la UCA mai hem tingut ganes de protagonisme.

Si algú amb mala intenció amb aquest acte, ha intentat ferir la sensibilitat de la UCA, ho ha aconseguit.